- Llengües indoàries arriben a la Penísula Ibèrica en temps dels Reis Catòlics gràcies a les primeres emigracions gitanes, Catalunya té l'orgull de ser la porta dels gitanos a la Península Ibèrica i moltes comunitats gitanes han fet seva la llegua catalana com a símbol distintiu.
-
-
-
-
-
- Fidels tan o més que al propi Caló , pogodialecte del romaní. Si ho voleu comprovar aneu a fer una volta pel barri de Sant Jaume de Perpinyà i abraceu al Mambo de part meva.
- És discutit que hi hagi una variant pròpiament catalana del caló però el que és cert és que algunes paraules del caló parlat als Països Catalans han passat amb formes pròpies al vocabulari comú del català i no pas del castellà:
- Halar (amb hac aspirada):menjar
- Xaval: noi, originalment volia dir fill.[3]
- Guipar: mirar, veure.
- Dinyar: morir.
- Filar: veure.
- Pispar, pispa: robar, lladre.
- Llumí: misto.
- Calé: diners, originalment es referia a les monedes blanques o platejades.
- Cangueli: por.
- Paio: persona no gitana, per extensió, individu desconegut.
Juli Vallmitjana és l'escriptor que reflectí més la vida gitana i el caló català en les seves obres. També utilitzà formes caló Salvador Espriu especialment en la seva obra Ronda de Mort a Sinera.
Els gitanos arrelats a Catalunya, tot i mantenir lèxic caló, acostumen a tenir el català com a llengua pròpia, especialment els de l'Empordà i el Rosselló i conserven la llengua catalana amb trets molt genuïns cosa especialment remarcable a la Catalunya Nord on és el grup humà de la zona que més i millor manté l'ús del català.
ABCDGH
 |
| Variants de la llengua romani a Europa |
|
|
| |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada