Peret: Lašo dives miri phen !
VOCABULARI
Lašo= Bon dives= dia "cosina" ! literalment miri (meva) phen (germana). (nota 1)
PRONUNCIACIÓ I ENTONACIÓ
š =/sh/ anglesa, v = /v/ fricativa, de Tarragona, ph= /pj/ p "aspirada" si no s'indica el contrari les paraules tradicionals del romanó són agudes en canvi els neologismes o "prestecs" lingïstics acostumen a ser planes i s'indiquen.
Dona: Lašo dives miro phral ! Vakeres Rromanes ?!
VOCABULARI miro (meu) phral (germà) Vakeres (parles ) Rromanes ? (nota 2)
PRONUNCIACIÓ I ENTONACIÓ
RR=/r/ forta la de començament de paraula RATA , rr =/r/ fluixa HONORATPeret: Ova, me vakerav Rromanes. Sar san tu?
VOCABULARI Si , jo parlo romanès. Com estàs tu? (nota 3)
Dona: Nasul, finke miri familia na keren buti. Sar san tu ...thaj sar si tiri familia?
VOCABULARI Malament , perquè la meva familia no té feina. Com estàs tu ...i la està la teva familia? (nota 4)
Peret: Savoře si mišto naijs Devleske. Tiri familia tehara ka keren buti !
VOCABULARI Tots estem bé gràcies a Déu. La teva familia demà farà feina ! (nota 5)
Dona: O Devel te sunel tut ! Ach Devlesa miro phral !
VOCABULARI (El) Deu t'escolti (a tu) ! Queda amb Déu "cosí" ! (nota 6)
Peret: Zja Devlesa miri phen ! Te oves baxtali !
VOCABULARI (El) Ves amb Déu cosina ! Que siguis afortunada !
Dona: Thaj vi tut !
VOCABULARI I tu tambè !
nota 1:
Els gitanos a la península fan servir cosí i cosina com un reconeixment ètnic de l'altre encara que no hi hagin propiament llaços familiars , en canvi a Ibèria cosí i cosina són els tractaments més freqüents . Oncle i tía impliquen més respecte i s'acompanyen del vos (segona persona del plural ).
Els gitanos a la península fan servir cosí i cosina com un reconeixment ètnic de l'altre encara que no hi hagin propiament llaços familiars , en canvi a Ibèria cosí i cosina són els tractaments més freqüents . Oncle i tía impliquen més respecte i s'acompanyen del vos (segona persona del plural ).
nota 2:
El verb SER/ ESTAR (irregular) conjugat en present i les seves negatives
ME SIM (jo sóc)
TU SAN (tu ets)
VOV, VOJ SI (ell, ella és)
ANEM SAM (nosaltres som)
TUMEN SEN (vosaltres sou)
VON SI (ells són)
per a fer la negació només cal intercalar un dels adverbis de negació : na ==> no ,
ni ==> či ;
reservarem la darrera per a fer ni gran ni petit ==> či búštavo či slábo (ni gras ni magre)
ME NA SIM či búštavo či slábo (jo no sóc ni gras ni magre)
TU NA SAN MACHARI (tu no ets peixater ,peix MACH-O)
VOV NA SI BARO, VOJ NA SI BARI (ell no és gran, ella no és gran)
VOJ NA SI či búštavi či slábi (ell, ella no és ni grassa ni magra)
ANEM NA SAM BAXTALE (nosaltres no som afortunats , afortunat BAXTALO-)
TUMEN NA SEN MACHARIA (vosaltres no sou peixaters )
VON NA SI BARE (ells no són grans )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada